En el futbol britànic són molt més populars les biografies o relats de futbolistes que s’atreveixen a contar les seues gestes esportives, el seu creixement en el futbol, i fins i tot els seus mals moments en paper per tal que els seus aficionats els coneixen més en profunditat. Al futbol espanyol hi ha hagut alguns casos, com Joaquín i el seu llibre «Vivir con Arte». A més d’aquestes publicacions més mediàtiques, diversos futbolistes s’han atrevit amb relats més profunds, fins i tot amb novel·les de ficció o poesia. Ho repassem a continuació.
Álex Sánchez, Fran Sol, José Antonio Sánchez, Pablo Roig… futbolistes i escriptors (o escriptors i futbolistes)
Álex Sánchez (jugador de la SD Ejea format en el Real Zaragoza) conta en el seu llibre «Al alcance de la mano» la seua història, la d’un lluitador en la vida i en l’esport. En una entrevista en Golsmedia ens explicava com va descobrir que guanyar «és vèncer-se a un mateix», i el seu relat ens permet veure com es pot afrontar una discapacitat sense deixar de lluitar pels teus somnis, i què se sent quan debutes en el club de la teua infància (un somni complert).
Un altre jugador que s’ha atrevit a escriure un llibre ¡nada fàcil! ha estat Fran Sol. Este prometedor futbolista sorgit de la cantera del Real Madrid i que ha jugat en Lugo, Oviedo, Villarreal, Willem II, Dinamo de Kiev, va escriure en 2020 una ¡novel·la de ficció! El seu títol és «Madrid 2035» i tracta sobre un ex esportista d’elit que a través de diverses aventures va adquirint lliçons de vida, ensenyaments. Un viatge al futur on relata alguns fets autobiogràfics reals, i altres que són ficció.
La mente es el único músculo que vale la pena entrenar. #DíaDelLibro 📕 pic.twitter.com/i3vRPMX4fV
— Francisco Sol Ortiz (@fran_sol9) April 23, 2021
José Antonio Sánchez somiava amb ser futbolista, mentre avançava en les categories inferiors del Málaga CF. En una entrevista en el Diario Sur relatava com va deixar escapar un tren que li podria haver portat més lluny en el futbol, una oferta del Lorca en Segona B però llavors no volia allunyar-se de la seua llar i de la seua aleshores nòvia. Els seus anys de futbol van ser sobretot en El Palo. Ell va escriure un llibre anomenat «Me abrazo sin avisar», una història d’amors i desamors que va desenvolupar en paper després del seu inicial èxit en les xarxes socials amb els seus relats en elles.
Pablo Roig: «Llegir influeix de manera significativa a l’hora d’entendre i jugar al futbol»
Un altre futbolista que ha deixat empremta a més de en el terreny de joc també en la literatura ha estat Pablo Roig, el jove jugador del filial del CD Castellón. «A la meua primera xicota dir-li que han hagut altres, encara que sospite que han estat per poder oblidar la nostra. Perquè jo no sóc, i suposo que tampoc seré, capaç de fer-ho», així s’expressa en el seu llibre de poesia «Desde la Azotea«.
Golsmedia ha contactat amb ell per descobrir com va sorgir en ell eixa passió per la lectura que hui, el seu dia, el Dia del Llibre, enaltem. Això ens respon ell: «La meua afició a la lectura, i conseqüentment a l’escriptura, neix sens dubte per contagi. Creixer envoltat de llibres, la biblioteca del meu pare, et converteix inevitablement en algú curiós. Eixa curiositat és alimentada per cada llibre que et porta fins al següent i al següent. Això no és un apartat separat de la meua vida, sinó que es trasllada a la quotidianitat, al futbol. Llegir influeix de manera significativa a l’hora d’entendre i jugar al futbol».
Pablo ens detalla a continuació com eixa afició o passió per la lectura es va transformar en el seu primer llibre: «L’escriptura sorgeix d’una manera paral·lela, però diferent. De totes aquelles idees que anava recopilant gràcies a la lectura vaig començar a fer-les meues d’alguna forma. És a dir, esta vegada era la meua veu no la d’un altre qui exposava, així que vaig començar a posar en paraules les coses que em passaven, com em sentia, reflexions que se m’ocurrien. Eixe hàbit va portar a un progrés estètic, ja no només importava com ho deia, sinó com ho deia. Llavors, vaig tenir la impressió que tot allò podia ressonar-li a algú, ja que era, en eixe moment, un altre jove més amb els seus somnis i els seus temors».
Miguel Delibes: «ni la natació, ni la bicicleta, ni la caça em van atraure amb la força amb què ho va fer el futbol als vuit o nou anys»
«He vingut a parlar del meu llibre» va dir l’escriptor Francisco Umbral en una recordada entrevista en televisió fa un temps, doncs per evitar que Pablo pugui dir-nos el mateix li hem demanat que ens descrigués la seva obra: «Desde la azotea», i això ens ha exposat: «Tracta sobre això exactament que he comentat abans, d’un xic que s’obre a contar de forma senzilla i juvenil les coses que li succeeixen. Per a eixe maremòt emocional crec que el mitjà més adequat és la poesia, la qual ja inspirava des de feia temps les meues lectures».
Futbolistes ¡i escriptors! o escriptors ¡i futbolistes!, no sabria què paraula posar abans que l’altra. El cert és que al parecer aquests dos mons que molts pensaven que podien estar llunyans semblen més propers. La Real Federació Espanyola de Futbol en una publicació recordava que grans escriptors van ser joves futbolistes. Un exemple tot un Premi Nobel Camilo José Cela que disfrutava d’este esport, i del piragüisme, judo i hípica en la seua joventut. Un altre va ser Miguel Delibes que va contar que va demanar al seu pare fer-lo soci d’un recent nascut Real Valladolid Deportivo i en un escrit va destacar: «ni la natació, ni la bicicleta, ni la caça em van atraure amb la força amb què ho va fer el futbol als vuit o nou anys». Futbolistes ¡i escriptors! o escriptors ¡i futbolistes!.
