Qui no ha jugat alguna vegada a ser seleccionador? Sempre que Luis Enrique dóna una convocatòria de la selecció espanyola es converteix en esport nacional. «Jo hauria convocat a aquest», «Però… com és que el cita si no juga ni al seu equip?», «Truca a aquest perquè és el seu amic» i «Portem molts migcampistes i pocs davanters, aquí falta gol…» són algunes de les moltes frases que els aficionats de ‘La Roja’ emeten per la seva boca quan l’ex del FC Barcelona descobreix quins jugadors seran els encarregats de defensar els colors del nostre país.
Juanma Lillo, assistent durant molts anys de Pep Guardiola, va apuntar en el seu dia que tothom té el dret d’opinar, encara que no totes les opinions són respectables. I assegurava que ell podia tenir una opinió sobre el procés de creixement de les papallones a Camerun, encara que assegurava al mateix temps no tenir ni ‘punyetera’ idea. I és una cosa que es pot aplicar al futbol i també al nostre dia a dia. Ara bé, el que sí és indiscutible és que són els entrenadors qui passen més temps amb els jugadors, qui els veuen entrenar i qui estan preparats per decidir quin d’ells està per jugar o no.
En aquesta primera meitat de la temporada, molts d’ells han deixat clar que alguns jugadors són molt importants en els seus respectius esquemes. Vegeu el cas d’Adrián Lapeña en el RC Deportivo i del seu tocayo Adrián Mancebo en el DUX Internacional de Madrid. Ambdós són intocables per Borja Jiménez i Alfredo Santaelena, i tenen algo en comú, van néixer en 1996. I no són els únics d’aquesta generació que militen a Primera RFEF. Equips com Unionistas CF, CD Alcoyano i Zamora CF fins i tot registren més d’un jugador de 25 anys en les seves plantilles.
PORTERS
- Miquel Parera (Racing Santander)
Ser porter del Racing ja és una tasca complicada, encara que la responsabilitat és encara més gran quan ets el titular. L’ex del RCD Mallorca necessitava guanyar continuïtat a la porteria després de diverses temporades a l’ombra amb el conjunt bermelló. Fernández Romo el va seure durant sis partits consecutius, però no l’ha tornat a seure des del seu debut a la Copa Federació davant l’Arenas de Getxo. Suma sis porteries a zero en 14 partits.
- Lucas Anacker (UE Cornellà)
El porter de la UE Cornellà va descendir a Tercera Divisió amb l’Atzeneta UE durant la temporada anterior, encara que això no li importà al conjunt català, que va dipositar en ell tota la seva confiança. El gat brasiler és velocitat pura sota pals. El seu equip no travessa el millor moment, però ell té la seguretat que Raúl Casany està content amb la seva posada en escena. Ell i Zalaya són els dos jugadors del primer equip que sumen per ara tots els minuts.
- Ximo Miralles (UD Logroñés)
El guardameta valencià té una competència ferotge sota pals, Jon Ander Serantes. Per sort o per desgràcia, la lesió del seu company li ha obert les portes de la titularitat. El rendiment dels de Mere Hermoso durant el temps que ha participat a la porteria no ha estat el desitjat, la qual cosa ha provocat que encaixi més gols dels que caldria. Així i tot, l’ex del Villarreal CF i de l’Alcorcón pot presumir de competir en el seu lloc amb un porter que l’obligarà a esforçar-se al màxim un cop recuperat.
CENTRAL
- Primi Ferriz (CD Alcoyano)
L’ilitxenc compleix la seva tercera temporada a El Collao i és un dels màxims referents de l’equip. Es va formar durant anys a la cantera de l’Elche CF, i fins i tot formà part de la plantilla que va aconseguir l’ascens a Segona Divisió. Després del seu breu pas pels Miniglorias, s’ha convertit en un fix per a Vicente Parras. Sent l’alcoyanisme com pocs, potser per la proximitat que hi ha entre l’estadi i el seu lloc de naixement. Alguns dels millors moments de la seva carrera, com l’eliminació del Real Madrid CF, els ha viscut a Alcoy.
- Carlos Blanco (CD Alcoyano)
El defensa forma parella amb Primi i un triangle perfecte amb José Juan, l’heroi de la Copa del Rei i l’ídol de l’afició. Va acabar la seva formació a algunes de les millors canteres d’Europa com la de la Juventus o la del Villarreal CF, després d’estar durant molt de temps a La Masía. Va tocar la Segona Divisió amb el Nástic, i al CD Alcoyano està fent mèrits per tornar a ella.
- Adrián Lapeña (RC Deportivo)
El cap de la defensa del RC Deportivo té nom i cognom, Adrián Lapeña. El jugador format a la Real Sociedad va abandonar el País Basc per provar sort a Bèlgica, encara que on va recuperar la il·lusió pel futbol va ser a Castàlia. Va ascendir i descendir amb el CD Castellón en poc més d’un any, i aquest estiu va canviar l’albinegra per la blanquiazul. Borja Jiménez no li dóna treva, i no és per menys. L’equip funciona a les mil meravelles quan ell juga.
LATERRALS
- Carlos Parra (Zamora CF)
Va ascendir amb el Zamora CF dues vegades consecutives després de debutar a la Liga Smartbank amb l’AD Alcorcón. Canterà del Real Madrid CF, on es va formar com a jugador competint per un lloc amb Álvaro Tejero, actual membre de la SD Éibar. Movilla el va seure diverses vegades abans d’abandonar el seu lloc, encara que en les darreres setmanes ha recuperat la titularitat amb Yago al davant.
- Jon Rojo (Zamora CF)
A Unionistas CF va deixar llums de la seva gran qualitat, i a molts els va sorprendre el seu fitxatge pel Zamora CF. Cert és que no ha perdut protagonisme, però la situació classificatòria dels seus no ha estat de gran ajuda per aconseguir la seva millor versió. Jon destaca per ser un jugador que s’incorpora bé a l’atac. A més, té condicions suficients per desbordar els seus rivals en conducció. I també compta amb un gran cop, com va demostrar recentment en el José Zorrilla.
- Manu Sánchez (Unionistas CF)
La navalla suïssa d’Unionistas CF. Té remeis per a tot. Pot actuar com a central i com a lateral dret. La seva polivalència parla en el seu nom. Té una bona lectura de joc que li permet rendir per igual en defensa de dos i de tres centrals. Dani Mori no li ha lliurat les claus de la titularitat, però ell ha demostrat en més d’una ocasió que té molt a dir en el conjunt charro.
- Miguel Loureiro (Racing Ferrol)
És el jugador més utilitzat per Cristóbal Parralo en el Racing de Ferrol. Puja, baixa, defensa, ataca… Tot un portent físic al servei d’un equip que està en vies de creixement. El de Cerceda va jugar a Segona amb el Córdoba CF, i va recalcar al FC Andorra per tornar a prendre impuls. Molt pocs jugadors de la categoria poden desbordar-lo en el cara a cara, ja que és un jugador ràpid que no descuida les tasques defensives.
CENTROCAMPISTES
- Sergio Molina (FC Andorra)
Centrocampistes organitzadors n’hi ha pocs com ell a Primera RFEF. El FC Andorra va lluitar fort pel madrileny després que liderés el centre del camp del Salamanca CF UDS durant tres temporades consecutives. Molina va militar a La Fàbrica i va estar un temps al Stoke City, jugant amb l’equip sub21. Ara fa el possible per obrir-se pas en un FC Andorra amb molta competència interna.
- Jesús Bernal (CF Rayo Majadahonda)
La brúixola del CF Rayo Majadahonda. És l’ojito dret d’Abel Gómez. El sevillà sap que el zaragozà li ofereix molt d’equilibri a la medul·lar. És un jugador que brilla sense pilota i que juga a pocs tocs. Portava diverses temporades rendint a un nivell excel·lent a Segona B abans que l’incorporessin els majariegos, que es van emportar una grata sorpresa al gaudir-lo en primera persona. Va ser clau en l’ascens, i el seu tècnic se l’agradece amb minuts aquesta temporada.
- Fran Manzanara (Racing Ferrol)
Fran Manzanara és un d’aquests jugadors que no necessita presentació. El seu currículum parla per si mateix. Va vestir la samarreta de l’Atlético de Madrid en categories inferiors, i va aterrar a l’Atlético Levante després de lluir-se en el Jumilla. El de La Solana va debutar amb Paco López a Primera, i va alternar titularitats i suplències amb la Ponfe a Segona. La seva arribada des del CD Numancia ha estat un raig de llum per al Racing de Ferrol, que ja pensa en el playoff.
- Arthur Bonaldo (DUX Internacional de Madrid)
El todocampista del DUX Internacional de Madrid continua fent de les seves a Villaviciosa. Corre, brega, juga i marca. Fa de tot i tot ho fa bé. El brasiler va arribar per sorpresa fa dues temporades i va guanyar protagonisme amb el pas dels mesos. Alguns dels últims gols del conjunt madrileny han portat la seva firma. Supera ja els registres anotadors de la temporada passada.
- Diego Villares (RC Deportivo)
Diego Villares, una de les joves promeses que va trencar la porta del primer equip després de passar anys forjant-se un nom amb el Racing Villalbés a Tercera Divisió. És la viva imatge del jugador que dóna el nivell necessari per a categories superiors i aprofita l’oportunitat quan gaudeix d’ella. Borja li té molta fe, encara que el nivell de la plantilla del RC Deportivo fa que no sigui tan estrany veure’l de tant en tant a la banqueta.
- Jon Ceberio (Talavera CF)
El jugador emergit de la Real Sociedad continua donant passos cap al professionalisme a base de bones actuacions i, sobretot, de regularitat. Víctor Cea no li dóna descans, per alguna cosa serà. L’any passat ja va demostrar ser insubstituïble en un CF Talavera que va somiar alt. Va marcar cinc gols, res malament per un mediocampista de les seves característiques. Les seves temporades al nord amb el Penya Sport i el Real Unión el van forjar molt, més del que li hauria fet algun altre partit amb el primer equip txuri-urdin.
- Álvaro Arnedo (SD Logroñés)
Una lesió gairebé el va allunyar de la seva passió. Li van recomanar demanar la invalidesa, però es va superar a si mateix i ara somriu a la SD Logroñés, equip que li va obrir les portes després de molts anys vestint la samarreta del rival etern, la UD Logroñés. Raúl Llona l’ha alineat en 13 ocasions com a titular, la qual cosa indica la importància que té al centre del camp blanquirrojo.
ATACANTS
- Álvaro Romero (Algeciras CF)
L’ídol de l’Algeciras CF i un dels jugadors que s’ha revalorizat en les últimes temporades. Va guanyar el Premi Golsmedia 2021 a millor jugador del seu grup a Segona Divisió B, i aquest any està sent el màxim referent del conjunt andalús amb els seus gols. Aporta mordent a la zona ofensiva gràcies a la seva habilitat i a la seva capacitat de desbordament, dues característiques molt importants per a un jugador que es mou en tres quarts de camp.
- Adrián Mancebo (DUX Internacional de Madrid)
La zurda màgica del DUX Internacional de Madrid amb el permís del seu capità Álvar Herrero, amb el qual porta diversos anys compartint vestuari. L’ex del Getafe CF ‘B’ és imprescindible per a Santaelena, que li ha demostrat tota la seva confiança durant el temps que ha dirigit l’equip. El joc entre línies, el darrer passe i el tir des de mitja distància són tres qualitats que defineixen a la perfecció el joc de Mancebo, cridat a ser molt important a la segona volta.
- Liberto Beltrán (UCAM Murcia CF)
El vers lliure de l’UCAM Murcia CF. Parlem d’un jugador diferencial que ha passat per equips de renom en el panorama nacional. Va ser clau en l’ascens del conjunt universitari el curs passat, i té qualitat de sobres per jugar en un futur no molt llunyà a Segona Divisió, categoria en la qual ja va debutar de la mà de l’Albacete Balompié.
- Rayco Rodríguez (Unionistas CF)
S’està llevant el canari l’espineta del RC Deportivo. Després de jugar durant anys a Tercera, l’atacant va tenir la sort de signar pel conjunt de Riazor, però el seu nivell de protagonisme no va ser el que s’esperava. Amb Dani Mori a Unionistas CF està oferint la seva millor versió. Acumula un sense fi de titularitats i, encara que el seu efecte golejador es va perdent amb el pas dels mesos, continua aportant la seva qualitat a la zona de finalització.
- Íñigo Muñoz (Unionistas CF)
Va abandonar l’Athletic Club amb pena després d’haver debutat amb el primer equip i d’haver participat amb certa assiduïtat al filial. No obstant això, la seva arribada a Castelló va ser en el moment idoni. Va ascendir a Segona i es va revalorar. A Unionistas CF va arribar al mercat hivernal per ser un jugador important, com ho està sent ara que l’equip competeix a Primera RFEF. La seva participació a la lliga va caure una mica en les darreres setmanes, fruit potser de la mala ratxa que va travessar el grup.
- Pablo Fernández (Nástic)
El canterà del Real Sporting va aterrar al Nástic procedent de la UE Cornellà per ser un jugador important a la plantilla, i ho està sent. Té pes a l’equip i juga habitualment com a titular. Encara que és curiós que els seus dos gols han estat com a suplent. Les seves xifres golejadores disten molt de les que va assolir al filial sportinguista anys enrere, encara que les dades en general del Nástic no conviden a l’optimisme. L’equip no ha guanyat tants partits, i molts menys de forma holgada.
